dimecres, 29 de juny del 2011

Un sol pensament

Acabo de llevar-me, em poso uns texans i, deambulo per casa, amb el cap baix i la mirada perduda.
Un pensament m’envaeix, un sol pensament.
Paro davant d’una paret del menjador. Cara la paret repenjo el front. Els meus ulls comencen a mostrar signes d’ira, em poso tens i tanco el puny de les mans.
Sense pensar i amb instint animal, clavo un cop de puny a la paret, seguit d’un altre, i un altre, i un altre...per cada cop un crit de ràbia que em surt des de l’estomac i, que el meu cervell no és capaç de controlar. Aquest cervell que ha estat centre de tot, capaç de controlar-ho tot...ara és incapaç de dominar la ràbia i la ira que sento.
Caic a terra de genolls, em poso les mans a la cara, en un signe clar de vergonya pel que estava fent. Els nusos de les mans ferits...
I,
Ploro.
Ploro.
Ploro.

Com un nen...necessito ara aquella abraçada, necessito ara parlar, necessito ara la comprensió, necessito el que no tinc.

El pensament...
Ara ho entenc. Entenc el que vas sentir un cop i un altre , quan suaves, quan tenies fred, quan tenies sed, quan em miraves sabent que no estava mirant, quan feies que dormies i només vigilaves.

Ara se el que senties, ara se la por que t’envaïa, ara se el que no sabia, perquè ara ho tinc dins del meu cos, un cuc que dona voltes cada dia pel meu estómac.


PEP

6 comentaris:

  1. és només algo passatger,veritat? no és importat,vertitat?
    només és una sensanció que aquestes paraules siguin de un moment puntual.

    ResponElimina
  2. Anònim/ a
    És un sentiment al qual l'he donat forma escrita, tal i com faig molts cops.
    Imagino, imagino molt i, lluny d'amagar la meva imaginació, li donc paraules per explicar-ho.
    L'autor està bé, molt bé. Però el seu cervell treballa...

    Una abraçada i, gràcies per la visita.

    PEP

    ResponElimina
  3. Jo tinc un truc, que em funciona molt bé per aquests moments d´ira, d´impotència i de desesperació...

    ResponElimina
  4. Doncs...
    Què tal compartir tan valuosa informació?
    Contar fins a 10 no val.

    Gràcies per la visita al meu petit món paral·lel

    ResponElimina
  5. No et facis mal, no donis cops de puny, no ploris... no, si us plau.
    A mi em fa mal.

    ResponElimina
  6. No faré més mal, no amic@ anònim@...
    Entenc masses coses, coses que no entenia i ara, són meves

    Gràcies per estar dins del meu raconet

    PEP

    ResponElimina