dissabte, 7 de febrer de 2015

M'ha costat desprendre'm


Avui...
Com si m'haguessin arrancat la pell a tires, com si una part de mi marxes.
Igual com si em treus les crosses, fins que les torno a tenir
...i camino coix.

M'ha costat desprendre'm

No vull perdre la meva pell, com una serp en època de mudança
amb la diferència que cada cop fa més mal
No vull perdre les meves crosses,
Que m'aguanten dret i m'ajuden a caminar.

M'ha costat desprendre'm

Sí, ho se, sóc jo qui m'arranco la pell...
i em fa mal, sagno cada cop més.
Sí, sóc jo qui deixa anar les crosses
i caic a terra i em costa aixecar-me

M'ha costat desprendre'm...i cada cop més


PEP

6 comentaris:

  1. No defalleixis...la fermesa que donen les crosses és un element extern, la nostra foça interior és la que ens fa seguir endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Audrey. Tirem, alguns, molt de força interior, fins al punt de no deixar que ningú s'apropi amb unes crosses, ni tan sols per un cop...massa "autodependència" potser?

      Elimina
  2. La melancolia es retroalimenta, el dolor ens manté entre la realitat i la fantasia, no és més que un escud darrere del que amagar-se. Amb muletes o sense... no et neguis els plaers de la vida Pep.

    Abraçada ganxeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules, sempre amb molt de sentit. Fora escuds, fora pareds...


      Abraçada des de Vila Pingüí

      Elimina