La teva llum

A vegades sento molt la teva absència...

Hi ha un foradet difícil d'omplir, però se que estàs bé i l'omplo de la teva llum.

Un petó allà on siguis

“Estenc la mà”

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

M. Martí i Pol

PEP

VACANCES

Avui és el meu primer dia de vacances.
Fantàstic, oi?
Bé, hauria de ser així. De fet és el que necessitava, és el que he estat reclamant des de fa temps, en un any tan dur laboralment parlant. A on les retallades, les marxes de companys de feina, regulacions, etc han fet que el meu cúmul d'estres arribessin a nivells que jo mai hagués pogut imaginar.
Entre això i, la pèrdua d'un ésser estimat i, altres problemes personals, ha fet que aquestes vacances esdevingueren més que importants, VITALS!!!

Però de bon matí, al llevar-me, un sentiment de soledat m'ha invadit totalment. He mirat a un costat, a l'altre i només veia mobles, parets, roba, records...

He estat una bona estona sotmès i tapat per aquest sentiment i he dit prou...Per què "Chipirón, todos los días sale el sol..."
"...subiendo pabajo, bajando parriba"

Dilluns marxo amb els meus dos fills a la muntanya...em ve molt de gust, estic més nerviós que ells per anar. Així que he començat a preparar coses per dilluns, maletes, etc. Això se'm dona fatal. Ho sento, aquesta part femenina encara no la he desenvolupat prou. Puc haver desenvolupat la part de pare-mare, però hi han coses que...les haig de fer i prou.

Serà una setmaneta en la que espero enfortir llaços amb ells i, plantejar-me moltes coses de la meva vida que he descuidat.

M'acaben de trucar els nens, avui és l'aniversari del gran. Surto "pitan" per convidar-los a esmorzar i felicitar-lo. JOIA!!!!


Josep

Avui he somiat

Avui he somiat

No se si un mal son, no se si una premonició, no se...

De sobte el cel es posà negre i jo era l'única persona que es podia distingir sota d'aquell cel esfereïdor. Tot eren ombres que feien aquell paisatge molt més ombrívol, molta més por...Es distingien siluetes de persones però mai arribava a elles, ni elles a mi.

Va començar a ploure i no tenia intenció de parar, ho veia, veia que allò duraria per sempre més.

Paisatge fosc, ombrívol, amb pluja. Em va recordar The Road. Reconec que vaig plorar amb aquesta pel·lícula.

No veia el final, no veia la claror, no veia llum.


PEP

Jordi

Avui és un dia tan especial com ahir, com abans d'ahir, com demà, com demà passat...per a mi, com per les teves germanes, mare, dona, fill, amics...
Cada dia tinc un pensament, cada dia tinc un moment, cada dia et tinc al cap.
Vull parlar amb tu i no hi ets.
Només penso i penso.
Han passat dos mesos, com si fos ahir...Tinc la imatge al cap.
Jo no volia perdre't, però tu volies ser lliure, volar sense ales. Deslliurar-te d'aquest pes que et tenia empresonat des de fa tant de temps.
Però la teva llibertat tan anhelada té un preu, té el preu aquí a la terra i és la de viure empresonats al teu record per sempre.
He acceptat la teva decisió.

Ets el meu germà i sempre ho seràs. Sempre t'he admirat. Sempre has estat i estaràs molt important per mi.

Ara et vull dir en veu alta...t'estimo!!! Amb els ulls carregats de tristor, però al mateix temps amb el cor ple d'amor. Amb un crit que em "desgarra" el coll, que fa mal. Caic de genolls amb les mans a la cara, deixo anar totes les meves emocions, al temps que segueixo cridant...t'estimo!!!

Demà farà dos mesos. Sempre estaràs amb mi...


Josep

PD: El dia que tingui l'ocasió de tornar ha estar plegats...em sentiràs, encara sóc el germà gran.

Dins del meu cor

En algun moment i, des de la tranquil·litat utilitzaré aquest mitjà per transmetre tots els meus sentiments ara mateix.
Com moltes vegades ha estat un lloc a on he pogut expressar-me, abocar tots els meus sentiments, dolors, alegries, tristors...
Ara mateix sento un dolor indescriptible i, només persones com tu, germanet, podies entendre.
Voldria dir-te tantes coses que necessitaria un altre vida com la que hem viscut per dir-les.
Ara mateix em quedo amb tot el que m'has donat i que mai oblidaré.
Se que cada dia al aixecar-te era una lluita intensa contra la dama negra, però no ha guanyat, estaràs dins del record de tots, viu, intens, alegre i ple d'amor com el que tu transmeties.

No afegiré res més, de moment, crec que aquesta "presència orgànica" diu molt de qui ets.

Un petó amb amor.


T'estimo...


Josep