Agafem ben fort...

Es de nit, 

un vent suau t'acarona la cara, 

la lluna fa reflexes en els teus cabells, 

els ulls et brillen com mai

Només puc fer que mirar-te

Aixeques la mirada, 

La mirada tendre d'ulls brillants,

baixo els ulls i la tendresa recorre tot el meu cos.

No puc fer res més que abraçar-te

Vull cridar als 4 vents el teu nom!!

Vull parlar de tu a la lluna!!

Cridar-li al sol tot el meu amor!!

Vull plorar d'emoció caminant per la sorra...

No puc fer res més que estimar-te

Tinc el cor ple de sensacions,

L'ànima més viva que mai...

Agafem!!

Agafem ben fort...

PEP

Què no faria per tu...?

Què no faria per tu...
Quan em mires amb dolçor

Què no faria per tu...
Quan em somrius com tu saps

Què no faria per tu...
Quan m'acarones suaument

Què no faria per tu...
Quan només tu saps com estimar-me

Què no faria per tu...
Quan em dones la seguretat d'estar

Doncs sí...fins i tot la lluna i els estels te'ls baixaria...

PEP

Say you won't let go...

Et vaig conèixer quan estava perdut...
em vas aixecar, tot i que no ho vas saber mai
Em vas fer sentir únic, em sonreies sense saber el bé que em feies...
Mai t'ho vaig voler dir...

Perquè tenia por de perdre't

I va ser alheshores quan em vaig adonar que t'estimava en silenci
Però mai ho vas saber, perquè mai t'ho vaig dir...

Perquè tenia por, por de perdre't

Quan em vas posar la ma al cor, quan vas donar aquell pas, quan les nostres miradas van veure més enllà, vaig adonar-me que et necesitaba al meu costat.

I vaig prometre cuidar-te, portar-te l'esmorzar cada dia al llit i acompanyant-lo amb un petó.
Li donaré les gràcies cada nit a la lluna i deixaré que t'adormis sobre la meva esquena

I ploro d'emoció, i vull abraçar-te ara mateix!!! i vull que ho sàpigues com em fas sentir.

Si us plau, només diguem que no em deixaràs marxar, només diguem que no deixaràs d'agafar-me fort la roba per apropar-me a tu, només diguem que no deixaràs de mirar la lluna amb mí cada nit tot i que no estem junts...

Només diguem que no em deixaràs marxar...i jo prometo caminar al teu costat, fent camí


PEP

Cada dia aixeca una fulla com un somriure

Aquella planta moria, poc a poc...
Calia cuidar-la una mica
I no només era aigua el que volia
Volia escoltar les paraules que un dia li deien
Aquelles paraules a cau d'orella, escrites amb el cor, sortides per la boca i que feien olor a fresc

Aquelles que deien...
Aquelles que no ha tornat a escoltar

Però la planta renuncia a morir-se
Cada dia aixeca una fulla com un somriure
Perquè sap que li tornaran a dir!!!

I al vespre, li torna a caure una fulla
Ja li queden poques, però...

Cada dia aixeca una de les fulles com un somriure
I torna a somriure pel matí!!
I amb unes gotes d'aigua té prou, encara que no hi hagin paraules

I al vespre li torna a caure una fulla
Mentre li quedi una sola fulla no perd l'esperança i...

Cada dia aixeca la fulla que li queda com un somriure!!!


PEP

Ho legitimo

Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

PEP

PD: i com d'altres vegades, la font d'inspiració d'En Miquel Martí i Pol