I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
diumenge, 10 de febrer del 2008
Un pensament especial
Un pensament especial. No fa mal a ningú emocionar-se de tant en tant. Ara ho estic per vosaltres pares. Heu fet algú gran.
Que dir d'una mare que no s'hagi escrit ja? Que dir de tu mare? Diré una cosa que ho engloba tot: T'ESTIMO
I vosaltres? Barreja d'emocions. Part de mi, part de vosaltres, un sol pastís, el més bo que s'hagi preparat mai.
I de fons,
ResponEliminaels petitons!
Estic molt orgullós de pertànyer a aquesta família!
Gràcies a tots!
(El germà 2 de 4)
Jordi
m'afegeixo a aquesta ESTIMACIÓ TAN GRAN!! emociona tant d'AMOR junt...
ResponEliminaUS ESTIMO amb cor i ànima...
Gràcies, Josep, per aquest pensament tan especial..
Anna
(la germana 4 de 4)
enhorabona noi! Salutacions.
ResponEliminaQué pots tan hermoso!
ResponEliminaUn besito