Vola colom, sense rumb, vola ferit.
Cansat de volar li han dit que ho oblidi tot. Presoner dels seus propis sentiments, només demana una cosa; Una illa en mig de l’immens mar, una illa que es diu llibertat. Una illa a on els vents bufen a favor, a on cada nit vingui una estrella a fer-li companyia, a on les històries no porten dolor.
Un lloc a on es pot volar amb tu sense ferir, ni ser ferit.
Aquí vola colom, vola amb companyia, vola amb llibertat.
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada