dimarts, 26 de febrer de 2008

La porta


Aquesta és la història d’algú que sempre va voler buscar una porta oberta. Quan a la fi la va veure, es va quedar sense sentit, no va respirar, va intentar contenir l’emoció.

Va intentar entrar. Amb por. No sabia que fer, si mirar dins...o no. Si tancar la porta...o no. Només volia prendre-li al temps un moment.

No entenia el perquè d’aquella porta oberta i el perquè li costava tan entrar-hi. Però va comprendre que tenia dos camins. Deixar la porta oberta, sense entrar, vivint amb il·lusió el moment d’entrar-hi, imaginant el que pot donar de si el destí.

O tancar definitivament la porta...

Potser no ho decideixi ara, potser ho decideixi demà...

PEP

5 comentaris:

  1. les portes s'obren i es tanquen, però mai donant cops ni trencant els poms. Això em deia un amic de la Plana. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies amic Joan, tindré en conte el savi consell del noi de la Plana

    Una abraçada:

    PEP

    ResponElimina
  3. Creo que es dificil decidir si en verdad quieres atravesar esa puerta que tanto deseabas pero...

    Muy bueno

    Un beso

    ResponElimina
  4. ...és millor penedir-te d'allò que has fet que d'allò que has deixat per fer... endavant!!!

    petonets!!

    Anna

    ResponElimina
  5. Anna:

    Això m'agradat molt!!!!
    Em coneixes, oi?

    un petonàs

    PEP

    ResponElimina