Potser

Potser 
si tot anés al revés 
si el món ja no girés 
i la lluna il.luminés el que va ser

Potser
llençant-me sense por a res
obriria les ferides al pas del temps
prolongant aquest turment

Potser
dibuixant sense paper
sembla que sigui l'aigua la que asseca 
quan plou al teu parer

Potser
patir ja no val per res
si el temps deixa un segell en el intent
és el meu cos un sol fragment?


Deixar de pensar i de rumiar
la vida és la vida i no canviarà
deixo de plorar i començo a lluitar

El que podria ser ja no ho serà pas
les agulles giren sense preguntar
i el rellotge accepta el pas, ressignat

El que podria ser ja no ho serà pas
segueixo el camí i trobo la veritat
i el rumb m'encomana ganes de provar

I de somiar
i de somiar…

Hores i hores esperant-te 
tota la vida buscant-te 
i ja et sento aprop

Hores i hores esperant-te 
tota la vida buscant-te 
i ja et sento aprop

Potser


PEP

Carta de Reyes

Hoy es la noche mágica por excelencia.
¿Porqué escribo este post en castellano? jajajajaja
Resulta que quiero hacer mi carta a los Reyes magos de Oriente. Siempre les he escrito en catalán y, he hecho unas cuantas cartas.
Pero la primera carta que hice a los Reyes Magos la hize en el cole y, en castellano. Hoy la hago en castellano para rendir un pequeño homenaje a esa primera carta a los Reyes que hize de una manera totalmente inocente.
¿Que pedí? no me acuerdo, pero probablemente cosas para mi, para llenar mi pequeño egoismo infantil.

Ya haze unos años que no pido nada para mi, seguro que me faltan cosas, pero cada vez que pienso en lo que necesito, veo que no necesito nada de nada. Lo tengo todo, lo material es solo eso, materia.
Pero lo que necesito de verdad está!!!
A veces hay menos y, a veces más pero existe. 
Tengo felicidad,
Tengo gente,
Tengo comprensión, soy comprendido.

En este escenario solo pido una cosa...

Que todo el mundo pueda llegar a tener lo mismo que yo. Como siempre se lo pido a Baltasar, porque es mi rey...

¿Cual es el tuyo?

PEP

Nadals estranys

Sempre és el Nadal...
Són dates entranyables, familiars, de records, d'alegria, de tristor...
Són unes dates, les quals, els sentiments més profunds surten i s'instal·len en el lloc del cervell en que les emocions són més tangibles.
Qualsevol cosa et pot fer riure, plorar, sentir...
Potser són les dates que, per regla general, més bons sentiments provoquen. Sense desmerèixer el que per cadascú representen altres dates.
Per a mi aquest és el cinquè any en el que els Nadals, són més i més estranys.
M'han provocat tot tipus de sentiments...el que més, el de soledat i tristor, encara que rodejat dels meus que, mai m'han fallat.
He arribat a odiar aquestes dates...

Però sempre, tots i cadascun d'aquests cinc Nadals he tingut bones voluntats per a tothom. He enviat Nadales, encara que virtuals. Sempre he desitjat el millor per a tots. Que tothom passi uns bons Nadals i, que tothom tingui un bon any.

Sempre hi ha hagut una Nadala pels meus amics, familiars i, no tant amics.

Avui m'he adonat que hi ha hagut una persona en la qual no he pensat i, potser hauria d'haver pensat més. Una persona a la qual hi hauria d'haver enviat una Nadala a temps i no ho he fet, una persona que sempre ha estat amb mi i no l'he pres tota l'atenció que es mereixia i això que molta de la gent que em coneix i/o s'ha creuat en el meu camí durant aquests cinc anys m'ha dit que hauria de cuidar més.

Avui m'enviaré una Nadala, avui em felicitaré les festes. Avui em desitjaré un feliç 2012.
Però a la resta...també.

PEP

Prefiero amar

Davant la complexitat, la senzillesa; 

davant la mort, l'amor;

davant la gàbia, la llibertat;

davant caure...fe;

davant la matèria, l'ànima;

davant el poder, la bellesa;

I que puc fer si jo...vaig nàixer al Mediterrani.

Potser m'estic tornant boig, perquè sóc un sentimental, poc racional però "...prefiero, amor, amar..."

Potser em falla alguna peça per creure en l'amor abans que la raó..."si me falla alguna pieza por creer que la Belleza no se rinde ante el poder." No penso arreglar la peça que falla perquè..."entre morir, matar...prefiero, amor, amar..."

Un dels grans "Aute"..."la belleza no se rinde ante el poder"..."entre el oro y el parnaso yo me pido ser payaso".

Bon Nadal de tot cor, i pròsper any nou. Que els vostres desitjos més sincers es facin realitat.

Josep

Somiar

Divendres vaig tenir una nit molt dolenta. No és gaire normal, però em va costar molt agafar el son. M'adormia una estona i, un malson em despertava, encara que no recordo aquests petits malsons.

Durant una estona si que vaig dormir i, pel matí vaig recordar vagament un dels somnis que, curiosament, no ha estat un malson. 

Estava a la muntanya. Passejava amb algú al costat, era una dona, no podria dir qui era, però tenia la sensació de que era algú conegut, algú que em donava tranquil·litat, calidesa i bones sensacions.

Feiem una excursió. En un moment donat ens vam aturar, al costat del camí hi havia una flor, una flor que destacava per sobre de les demés per moltes raons.

Vaig preguntar a la meva companya d'excursió...

- Què hi veus?

Se'm va quedar mirant i va contestar-me

- Veig una flor gran, bonica, estilitzada, perfecta, bellíssima.

Aleshores em va donar la flor i em va dir:

- I tu Josep? Què hi veus?

Aleshores vaig tancar els ulls, vaig tocar, vaig olorar, vaig sentir i...

- Té un gran esperit i molt bones emocions, desperta amb mi sensacions increïbles d'amor, de tendresa.

De sobte una veu interior em va dir:

- No et veia i he tancat els ulls i t'he vist.

Després m'he despertat tranquil...BON DIA!!!

PEP