Protecció

Una nit més vigilant, sense dormir. Aquell somni es repeteix nit rere nit, un cop i un altre.

Dolços dies d’infantesa, en els quals, les nits màgiques, com en un conte de fades sovintejaven. Somnis dolentes que algú, s’encarregava de que parlessin de prats verds, aigües pures i altes muntanyes. Mal sons convertits en fantàstiques històries. Vas ser Tu, qui ho va fer possible, Tu qui els va convertir.

Aquella nit fosca, misteriosa, amb sabor agre de pensaments porucs, com tantes altres. De sobte la llum, clara, transparent, amb tons misteriosos i, sobretot, mística. Mística, en aquella edat no podia definir-ho així, però que amb el pas del temps em vaig adonar que era la paraula que millor et podia definir.

Simbiosi entre llum i humanitat, entre nen i adult. Cor gran, saviesa, dolçor. Així ets Tu.

Aquella nit vaig estar protegit. Ningú es podia apropar a mi, ningú em podia fer mal, ningú...Una nit i un altre em cuidaves, no necessitava a ningú més, Tu i eres.

Una nit l’Infant va morir, ja no hi eres per protegir-lo, vas desaparèixer tal i com una nit vas aparèixer...de cop!

Ja no has tornat, se que tampoc t’he buscat. Però ara me’n adono, ara que “Aquell somni es repeteix nit rere nit, un cop i un altre”.

Ara hi ha qui et necessita, i has d’estar amb ells, ho entenc...jo ja vaig morir una nit.

Hi han nits fosques, molt i molt fosques i la llum, la llum que em donaves se on és. La trobaré, només haig de tancar els ulls i...

PEP