I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dimarts, 28 de desembre del 2010
La pedra
Bufff, quant pesa!!! Hauràs de fer músculs per aguantar-la. O potser... Seria millor llençar-la? Crec que no val compartir-la... La meitat de la pedra també pesa. No podràs amb ella.
Penso que cadascú ha de dur les seves pedres, no si val compartir la càrrega, però fer saber com és de feixuga, d'on vé, a on anem..., penso que ens pot alleugir la travesia i així que s'esmicoli del tot... Salutacions,
Penso que cadascú ha de dur les seves pedres, no si val compartir la càrrega, però fer saber com és de feixuga, d'on vé, a on anem..., penso que ens pot alleugir la travesia i així que s'esmicoli del tot...
ResponEliminaSalutacions,
Tot és un treball, poc a poc...una mica de gimnàs, suar...fins que un dia pots esmicular-la, massa tard? No se
ResponEliminaGràcies Audrey per la teva visió
PEP
Donç jo crec que las "pedras compartidas" pesan menys de la meitat....on va a parar!!!!.
ResponEliminapetonets, sempre
Marta
ResponEliminaI part del pes li pases a un altre...no se
Gràcies Marta
petons
Seria ideal no haver de portar pedres, ni nostres ni dels altres.
ResponEliminaNo és un món ideal el nostre, així que fem el que podem, que ja és molt.
Ari.