dimecres, 22 de desembre del 2010

Ponts o murs?



Avui m'ha arrivat aquesta frase:


"Si te siente solo, es porque construistes muros en vez de puentes"


És anònim...ni que no ho fos. Afirmacions gratuites. 


Un pont es per passar un obstacle, oi? Obstacle és igual a problema, oi? Doncs faré un raonament també gratuit, recordant-me de les clases de llògica de primer de BUP (si he dit BUP i no ESO, que passa?)


Si obstacle és igual a problema i,
un pont és per saltar obstacles...
Fas un pont per evitar el problema


Si...evites problemes, ets un covard (algú m'ho va dir un dia).
El que fa ponts és un covard.


Resultat: Aquesta frase, està feta per covards.


Però el que va fer la frase no va contar amb una variable al problema. Quina?
El que ha construït un mur és per una raó i, no és gratuita. El que ha construit un mur és que ha afrontat molts problemes i només li queda no rebre més òsties. 


Està bé afrontar els problemes...
Està bé construir ponts...
Però,
Prou d'òsties!!!!
Ara faig un mur doble, d'acer i reforçat.




PEP


PD: És la meva palla mental d'avui.



8 comentaris:

  1. A mi parecer los muros que ponemos son para protegernos de lo que nos puede hacer daño y eso no quiere decir que no crucemos puentes hacia el futuro,hacia lo desconocido,pero los cruzamos con nuestra coraza y en mi caso con la esperanza de que mi muro o coraza algun dia desaparezcan para siempre y creo q no es de cobardes cruzar,al contrario,solo alguien valiente cruza el puente y a mi parecer hasta constrirlos tiene su merito,supongo que hay muchas formas de mirarlo y cada cual lo ve desde su experiencia.Un beso Josep.

    ResponElimina
  2. Tienes razón en lo que dices, cada cual tiene la experiencia que tiene y, basándose en esa experiencia, lo ve de un color o de otro.
    Hay quien decide poner muros o corazas, hay quien decide construir un puente y, hay personas, como tu misma, que no pierde la esperanza de hacer desaparecer la coraza de una vez...

    Gracias Elena, por haberte dado, de nuevo, una vuelta por este mundo paralelo, también tuyo.

    Un beso

    Josep

    ResponElimina
  3. Elena, Josep:
    me gustaria destacar una cosa.
    Creo que hay momentos en la vida,que se podría confundir algunos conceptos.Quizás no son puentes, armaduras,acueductos,muros...
    Simplemente decidimos que aquello no nos conviene...y sabeis que...? que quizás es lo mejor!
    A veces no sabes lo que va ocurrir y para saber, en este caso, si que creo que hay que bajar la guardia, y tirarse a la piscina, pero hay situacines,que nos crean confusión, y debemos averiguar el por que...si ese por que...nos confirma que las bases en las que nosotros creemos, no se cumplen....es donde decidimos no tirar adelante!
    Eso, no es proteccíón,es saber escoger lo que nos conviene y lo que no!
    Aunque no siempre debemos ser rígidos con nosotros mismos, debemos arriesgar en momentos en la vida que creeamos que merece la pena.
    Un beso i una abrçada.
    "Vive la vida"

    ResponElimina
  4. Hola Josep,

    Ja t'he deixat un comentari a facebook sobre aquesta frase, em sembla que no l'has vist. Avui he entrat a twitter i he vist el link al blog. I he entrat...
    Jo crec que cadascú amb la experiència de vida que té veu les coses d'una manera que és díficil que algú altre que no ha passat per això, que no té aquestos sentiments ho pugui valorar o apreciar en la justa mesura i que entengui que quan algú ja ha construït murs, ja s'ha posat una cuirassa per tal de no patir més del que li toca, per no rebre més pals, que aquesta construcció la fa sense adonar-se'n, inconscientment... i llavors es troba que quan vol avançar hi té el mur endavant que no li deixa passar, llavors pensa... de moment no el trencaré, a veure que hi ha per sobre, i quan veu el que li ofereix l'horitzó doncs creu que és molt díficil que el que veu li agradi, li valgui la pena, li faci bullir el cor, li il.lusioni com un adolescent... I aíxí enfilant-se als murs a mirar el que hi ha per sobre, un dia el mur es desgastarà i s'esmicolarà en mil trossos i el que veurem ens semblarà la realitat més meravellosa del món per la qual tots els esforços valen la pena.

    Ei, escolta, tú res de fer murs d'acer, eh??
    Petons,
    Rosa

    ResponElimina
  5. Anònim...Gràcies per la teva reflexió, sempre útil.

    Petons


    Ari, gràcies per entrar, el teu comentari era prou interessant com per poder-se quedar on era, de totes maneres ho parlarem "face to face".

    Molts petons


    Rosa, si que ho he vist al face i, és veritat, cadascú veu les coses desde la seva prespectiva, en funció de l'experiència adquirida (i cada cop tinc més experiència, no edat, jeje).
    No, no hi han tants murs.
    Gràcies per la teva visita.

    Petons

    ResponElimina
  6. Pep
    joder, jo queem pensaba que la de las pallas mentals era jo!!!!.
    Bufa que fa pujada!!!
    He tingut que llegir un parell de vegadas las tevas divagacions, coi que n'ets de enrebasat....
    No entrare en si ponts o murs.
    Nomes et dire que si no vols ponts, passa per l'aigua i mullat el cul.
    I Murs, de mes alts han caigut!!!!.
    I sigui com sigui, ser covard i tenir por de tant en tan tampoc es res de dolent, vol dir que encara conservem una mica d'esperit de supervivencia, pero amb mesura,
    cal viure, tot els ponts, i els murs que ens trobem per el cami, de ben segur que alguna cosa bona en treuras.

    Petonets, per tu, sempre

    ResponElimina
  7. Jajajaja Marta, crec que seguiré el teu consell i em mullaré el cul.

    Sóc de palles mentals molt bèsties jo, però no sóc l'únic en aquest món, tu n'ets una proba, oi? En conec d'algú altre també que Déu ni do.

    Petons

    Josep

    ResponElimina