dimecres, 18 de gener del 2012

Potser



Potser 
si tot anés al revés 
si el món ja no girés 
i la lluna il.luminés el que va ser

Potser
llençant-me sense por a res
obriria les ferides al pas del temps
prolongant aquest turment

Potser
dibuixant sense paper
sembla que sigui l'aigua la que asseca 
quan plou al teu parer

Potser
patir ja no val per res
si el temps deixa un segell en el intent
és el meu cos un sol fragment?


Deixar de pensar i de rumiar
la vida és la vida i no canviarà
deixo de plorar i començo a lluitar

El que podria ser ja no ho serà pas
les agulles giren sense preguntar
i el rellotge accepta el pas, ressignat

El que podria ser ja no ho serà pas
segueixo el camí i trobo la veritat
i el rumb m'encomana ganes de provar

I de somiar
i de somiar…

Hores i hores esperant-te 
tota la vida buscant-te 
i ja et sento aprop

Hores i hores esperant-te 
tota la vida buscant-te 
i ja et sento aprop

Potser



PEP

4 comentaris:

  1. Uauuuuu! Quina cançó més bonica! No l'havia sentit mai. Me la deixes? Ara li enviaré a la meva filla, serà un bonic regal de divendres...
    Que tinguis molt bon cap de setmana i moltes gràcies per la descoberta!

    ResponElimina
  2. I tant que te la deixo, també ha estat tot una descoberta per a mi...

    Una abraçada

    PEP

    ResponElimina
  3. Quina lletra més plena de vida, m'agrada!. Cantada amb molt sentimet i al so del piano, encara la fa més bonica!.

    Gràcies per compartir-la, no la coneixia.

    Petonets i bon cap de setmana!.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu Audrey per passar-te per aquest raconet virtual, espai per compartir lliurement amb total humilitat i sinceritat...

    Petonets

    Josep

    ResponElimina