dilluns, 1 de desembre de 2014

Món paral·lel



Encara recordo el meu primer post en aquest bloc (en català bloc), era cap el 2006.
De fet no es deia "un món paral·lel", si no que es deia com el meu nom. 
He canviat de nom, he obert altres blocs, els he tancat, he signat com Josep, com a Pep, com anònim...però al final sempre torno a l'inici, suposo que com tot a la vida.
Crec que aquest és veritablement el meu món paral·lel!!!
Ha plogut molt i moltes experiències des d'aquell primer post...bones i no tan bones, dures (molt dures) i d'altres dolces.

Davant d'aquest paper virtual, he plorat en silenci, he enyorat, he viscut la soledat, he perdut gent estimada, m'he divertit també, però sobretot...he tingut molts i molts amics blocaires, dels que et deixen un comentari, dels que no els hi veus la cara, però si l'ànima.

Sobretot he deixat anar el que no deixo anar, paraules, sentiments, ambigüitats...és un entorn en el que em sento bé, tranquil...

Ara torno a l'inici, ara vull seguir el camí començat. És un bon moment, abans de Nadal.



Josep


4 comentaris:

  1. I tant que sí, cap com el primer, el que el principi era naïf i ha crescut amb nosaltres, ha fet camí i ens ha acompanyat. Com abandonar-lo? Encara que sigui de tant en tant, val la pena anar deixant petja. Coses passades en més de 8 anys? Tu diràs! La vida ens ha donat mil i un tombs, però aquí estem, i el blog ho ha vist, i sovint documentat. Jo també recordo l'inici, i tot i voler mantenir sempre l'esperit, sé que el blog ha evolucionat, però ho ha fet com jo, així que el blog i jo seguim sent la mateixa cosa. I malgrat les baixes blogaires patides durant aquest temps, encara val la pena compartir coses amb aquesta gent que hi ha a l'altre cantó de la pantalla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si senyor, evolucionem junts...bloc i blocaire. El bloc és com explicar la nostra història, però d'un altre manera...des de dins.
      Moltes gràcies per visitar el meu "món paral·lel", tot un plaer.

      Josep

      Elimina
  2. Suposo que a tots ens passa, el creem, el mimem... desprès passa el temps i queda en un raconet, però de sobte ens crida i resorgeix, i les idees i les paraules tornen a brotar...i allò que no pots expressar de cap més manera brota en imatges, en vers, en paraules ... Res que m'estic enrotllant... Desde el meu estel un Bon Nadal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Pensaments en veu alta...", des de la Vila del Pingüí!!!

      Bon Nadal!!!

      Elimina