I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dimecres, 28 de novembre del 2007
Cupido?
Aquella tarda vaig sentir una veu encisadora, vaig tancar els ulls i em va captivar. Vaig girar-me i em vas mirar fixament als ulls i vas baixar la mirada, va ser un gest de tendresa i timidesa. En aquell moment se que tu vas sentir quelcom especial, jo també. Feia temps. M’has reglat més d’un moment com aquell? No ho sé. Si la resposta es que si, gràcies...algun dia seré valent i...et diré que cada vegada que et veig tinc ganes d’apropar-me, de parlar, de... . Si la resposta es que no em quedo amb les sensacions que m’han fet sentir viu de nou, en qualsevol cas, gràcies també.
PEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada