dilluns, 30 d’abril del 2012

Jordi


Avui és un dia tan especial com ahir, com abans d'ahir, com demà, com demà passat...per a mi, com per les teves germanes, mare, dona, fill, amics...
Cada dia tinc un pensament, cada dia tinc un moment, cada dia et tinc al cap.
Vull parlar amb tu i no hi ets.
Només penso i penso.
Han passat dos mesos, com si fos ahir...Tinc la imatge al cap.
Jo no volia perdre't, però tu volies ser lliure, volar sense ales. Deslliurar-te d'aquest pes que et tenia empresonat des de fa tant de temps.
Però la teva llibertat tan anhelada té un preu, té el preu aquí a la terra i és la de viure empresonats al teu record per sempre.

He acceptat la teva decisió.

Ets el meu germà i sempre ho seràs. Sempre t'he admirat. Sempre has estat i estaràs molt important per mi.

Ara et vull dir en veu alta...t'estimo!!! Amb els ulls carregats de tristor, però al mateix temps amb el cor ple d'amor. Amb un crit que em "desgarra" el coll, que fa mal. Caic de genolls amb les mans a la cara, deixo anar totes les meves emocions, al temps que segueixo cridant...t'estimo!!!

Demà farà dos mesos. Sempre estaràs amb mi...


Josep

PD: El dia que tingui l'ocasió de tornar ha estar plegats...em sentiràs, encara sóc el germà gran.


9 comentaris:

  1. El teu record, en totes les formes..., amb tant d'amor, li obra les portes de l'eternitat...

    Petó gran!, Josep

    ResponElimina
  2. Josep. Saps que no puc posar ni treure res, perquè el que tu dius es compartit, tots el trobem a faltar. Fa pocs dies era el seu sant i dintre de pocs el seu cumpleanys. Sempre es present i no deixarà mai de ser-ho. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  3. Plegats el recordarem i farem que el seu record sigui viu encara. Ell només creia en el present, en l'ara. El temps no existeix, només és una il·lusió d'aquesta tercera dimensió de la qual estem empresonats. Ell segueix viu fora d'aquesta il·lusió i hem de creure que la seva essècia perdurarà per sempre, com la nostra. Ell ja va complir amb la seva missió aquí i ara li toca realitzar-se en un altre pla. Jo també me l'estimava molt. Era únic. És únic.

    ResponElimina
  4. El temps Pep, té un filtre màgic... Les coses no s'obliden, com poden? però canvien de color. Tot és va calmant i agafa el to de la tendresa més gran, perquè preval l'estima per sobre el dolor. Que vagi sumant el temps!
    Una abraçada inmensa!!!

    ResponElimina
  5. Avui hauries complert 41 anys.
    Et recordarem sempre.
    Una abraçada ben gran allà on siguis.

    ResponElimina
  6. Gràcies Estelet...
    El record i, la seva llum perdura en nosaltres.

    Josep

    ResponElimina
  7. Hola Josep
    Holaaa

    Estaba paseando por Presencia Orgánica y de repente ví tu dirección de blog y he entrado...

    He visto la foto con tus hermanos y he leído el texto...

    Muchas gracias por tus palabras tan bellas. Justo estos días, acabo de volver de España y hace muy poquito de estar con Nùria...

    No me vienen muchas palabras pero siento que quiero darte un gran abrazo y a tus hermanos y a tu madre.

    Con Amor
    Carmy xx

    ResponElimina
  8. Hola Josep
    Holaaa

    Estaba paseando por Presencia Orgánica y de repente ví tu dirección de blog y he entrado...

    He visto la foto con tus hermanos y he leído el texto...

    Muchas gracias por tus palabras tan bellas. Justo estos días, acabo de volver de España y hace muy poquito de estar con Nùria...

    No me vienen muchas palabras pero siento que quiero darte un gran abrazo y a tus hermanos y a tu madre.

    Con Amor
    Carmy xx

    ResponElimina