Connectar

Des del propi equilibri ha estat quan he pogut connectar.
Des de la llunyania de la malaltia...SI!!! la que no vaig entendre, la que em va trencar, la que vaig perdre el rumb, la maleïda malaltia que un dia em va fer perdre (tot) per guanyar (més).

I estic en un altre estadi, el de tancar els ulls i veure el que no havia vist.
L'estadi en que noto, sento i acarono emocions.
Un estadi diferent i nou.

M'has arribat ara,
On sempre has estat
Neixent de nou
Trencant esquemes
Sortint del pou
Esperant-te des de fa temps.

I així és que l'energia es barreja, en que dos fan un.
Sento en la distància i la distància deixa d'existir.
Una sola paraula al dia fa que aquell dia passi de la tristor a l'alegria.

No deixis de creure, perquè el temps ha dictat setència i el camí s'ha obert
que poc a poc de flors es va plenant,
els obstacles no hi són, només seran si els posem...
més lleugera la motxilla si les pedres van caient.


PEP