Bufa vent

La porta es va tancant, poc a poc,
com una ferida mal curada,
sembla que la porta no tanca de cop.

Són els punts de sutura que van saltant.
Torno a cosir un cop i un altre i
la ferida va tancant...

Per la finestra aire nou, aire fresc.
Però miro la porta i segueix sense tancar.
Sagna la ferida i vens a curar...

I un cop, i un altre cop
fil nou per cosir, gases noves per sanar
però costa de curar...

I al final la ferida tancada...
I al final la porta tancada...
I al final la finestra oberta...

Entra aire!!!
Entra d'un cop!!!
i bufa amb força!!!

No deixis morir un ànima que un cop va ser, capità del veler, d'aquell veler que volava segur per sobre de l'arc de Sant Martí.

Bufa fort si us plau, bufa fins que l'ànima marinera torni amb les seves cançons, amb la seva poesia i amb el seu caminar a recordar qui sóc i tornar a navegar...

Bufa...
Bufa...
Bufa...

Bufa fort i fes la distància curta i els petons propers. Obre les ales i fes-me volar...

Bufa vent!!!

PEP