dijous, 13 de gener del 2011

DESESPERACIÓ



La veritat, no ho he entenc. Millor dit no m'entenc a mi mateix.
No se de quina mena de pasta estic fet.
Ho he tornat a fer, sempre em dic a mi mateix que no tornaria a fer-ho, però ho he tornat a fer.
He tornat a sentir aquesta pena, l'he tornat a sentir i, a més, actuo en consequència. No puc escapar-me.
M'afecta massa.
Fa massa temps que dura això i ja són uns quans anys.
Trenco un cordill i me'n surt un altre del meu cos, i el torno a tallar i en creixent tres més.
Es com allò que expliquen dels nans, et surten per tot arreu. No faig més que escapa-me d'ells, crec que no faig un altre cosa que fugir d'ells, però no se d'on surten...cullons!!!
Jo pensava que ja havien desaparescut, que no tornarien més, però...plash!!! un altre. I cada cop s'asembla menys a un nan i és més un gegant.
Me'n adono que no puc escapar d'ells, potser haig d'aprendre a conviure, però d'un altre manera. De quina?
Ja no puc viatjar més en l'interior, se qui hi és i se que hi ha, doncs ja està. Ja estic grandet per tornar a fer viatjes d'aquests tipus


Com diria l'humorista: "Un poquito de por favor..."


PEP

4 comentaris:

  1. Tot això que expliques em sona tant, però tant familiar... Saps una cosa?? Jo cada vegada en veig menys de nans, algun de tant en quan, però de seguida se'n va i cada cop triga més a tornar.
    Petons,
    Rosa

    ResponElimina
  2. El text que comparteixes és fantàstic per descriure una conducta humana habitual que, a més, tu mateix reconeixes com a recurrent.

    A mi em dona la impressió de que precisament això que dius és el gronxador preferit de la majoria de les persones: fugir de les pors i perseguir els desitjos.

    Què passaria si per una vegada encaréssim les pors i deixéssim passar els desitjos?

    Si vols, et pots mirar aquest text:

    http://www.thework.com/downloads/little_book/Spanish_LB.pdf

    Ho comparteixo amb tu des d'una experiència pròpia que qualificaria de 3R: Revolucionaria, Reveladora i Radical. :-)

    Una abraçada!
    Jordi

    ResponElimina
  3. Gràcies Rosa pel teu comentari.
    Són situacions que no puc controlar, potser no haig de controlar i deixar que pasin...
    Millor que no tinguis tants nans, jejeje.
    I recorda, aquest any és el bo

    Josep

    ResponElimina
  4. Jordi
    És veritat, són conductes, tal i com hem parlat aquesta tarda...
    Potser puc canviar-les.

    Una Abraçada

    Josep

    PD: el llibre que tinc de Byron Katie és "mil nombres para el gozo"

    ResponElimina