dissabte, 22 de gener del 2011

El lector





Un fragment, dels molts que té que no tenen desperdici.


"Devia estar totalment esgotada. No va lluitar solament al judici. Havia lluitat sempre, no per demostrar de què era capaç, sino per amagar de què era incapaç. Era una vida on els canvis consisteixen en retirades enèrgiques, i els triomf, en amargues derrotes."


El lector de Bernhard Schlink






I ara, vaig a la caràtula del llibre: "Fins on ets capaç d'arribar per amagar un secret?"


La protagonista és analfabeta però es deixa, humiliar, castigar, culpar...de tot, abans de reconèixer la veritat. No ha mentit, simplement no explica la veritat.
"Era una vida on els canvis consisteixen en retirades enèrgiques", abans de que se sàpiga la veritat...fuig. Abans d'acceptar la veritat, la realitat del que és, del que sent...fuig.
Fuig sempre i, sempre estaràs sol, el sentiment de soletat et continuarà perseguint, per molt que fugis.


Ens fa por reconèixer la veritat i la realitat? Què és el que ens fa actuar així? 
És tant fàcil dir moltes coses, ser sincer, abans de deixar-ho podrir dins de cadascú.
Dir: No ho vull !!!! abans de seguir vivint amb la persona/ situació equivocada.
Dir: Si ho vull !!! abans de deixar escapar a la persona/ situació i morir per dins.


Accepta que ets analfabet, accepta el que ets en realitat i, aleshores, viuràs feliç amb el regal que la vida t'ha ofert. No farà falta amagar la realitat, no farà falta mentir, no farà falta...


Què fàcil em resulta dir-ho, què difícil és de fer-ho.


PEP



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada