I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dilluns, 24 de gener del 2011
ARA HO ENTENC...
Ara entenc el perquè ho vaig fer, ara entenc el perquè vaig escriure el que vaig escriure, ara entenc tantes coses que em varen passar en aquell moment. Va ser aquell moment...va ser el moment d'escriur-ho. Les frases, les paraules em fluien sense un perquè. Ha tingut que passar més de tres anys per entendre'm fa més de tres anys.
Ara se perquè vaig escriure una carta a un amic i ara entenc la meva resposta a la meva carta. Tot plegat comença a tenir sentit.
Suposso que els que em coneixeu bé sabeu de que parlo, oi? No és ell, ni quan era petit, no és ell. Era jo mateix, jo mateix tinc la clau i ho delegava inconscientment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada