dimarts, 11 de gener de 2011

Conte de Nadal (per un nen)



Era el dia 22 de desembre. Tothom estava content perquè ja s’ha acabat el primer trimestre; Bé tots contents...menys jo.
Em dic Joan i sóc el nen que treu pitjors notes de tot l’"Insti".
Això va començar quan vaig entrar a l’"Insti", no coneixia a cap company ni professor, així que no prestava gaire atenció als professors, perquè volia conèixer als meus companys.
Com no m’assabentava de res, no podia aprovar els exàmens. 
Per això estava tant trist, havia suspès moltes assignatures i els meus pares no em donarien cap regal de Nadal. Però, jo se que el Pare Noel si que em portarà regals, encara que em porti malament. Sempre passa el mateix.
Bé, quan vaig tornar a casa, els meus pares em van preguntar per les notes i jo els hi vaig donar. Els meus pares van dir que jo no tindria cap regal de Nadal aquest any, però a mi això no em va afectar gaire.
Quan va arribar el dia de Nadal, van arribar tots els meus familiars per el sopar de Nadal (què és molt avorrit), però ho vaig tenir que suportar.
Allà estaven els meus tiets Enric i Raül, les meves tietes Maria i Marta, els meus avis Ramon i Oriol i les meves àvies Georgina i Raquel.
Quan varem acabar de sopar era l’hora d’obrir els regals. Vaig mirar sota l’arbre, vaig veure que no hi havia cap regal per a mi, vaig buscar bé i no hi havia res...res de res.
Ho vaig preguntar als pares i ells em varen dir que tot era per les meves notes, però jo no m’ho volia creure.
Al Pare Noel no se l’havien pogut oblidar els meus regals!!! 
Segur que hi havia alguna cosa que  no quadrava, llavors vaig decidir investigar-ho, però jo sol no podia, hauria d’haver alguna persona que em volgués ajudar.
Però qui???
El meu germà és molt petit. Llavors vaig preguntar-ho al meu amic Michael.
Varem anar els dos junts per la ciutat investigant la causa, ja que al Michael tampoc li havien portat res de res!!!
Varem preguntar a totes les botigues a veure si al Pare Noel havia vingut a buscar els regals per als nens, però tothom ens deia que si, quan al finalment varem veure que en una botiga hi havia un Pare Noel (ja se que els Pares Noel de les botigues i carrers, només eren simples ajudants del verdader).
Llavors li vaig preguntar:
- On està el Pare Noel de debò?
Ell ens va respondre:
- Sóc jo !!
Li vaig fer una pregunta que només el verdader Pare Noel pogués respondre i, si, ell era el verdader.
Li vaig preguntar on són els nostres regals i ell ens va respondre
- No els podreu tenir mai.
Llavors jo vaig dir-li
- Perquè?
I ell va respondre
- Perquè jo sóc el germà del Pare Noel i quan el vaig matar, vaig jurar que el Nadal s’havia acabat.
Jo em vaig desmaiar, i quan em vaig despertar, vaig pensar que el Nadal s’avia acabat en aquell any, el 3.091...

Anònim (menys per a mi)

PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada