dimecres, 5 de gener de 2011

INFANTAR

El més sublim per a una dona
És donar a llum un nou ser,
assolir maternitat bona
i educar-lo d’allò més bé.

La mare té finor, dolcesa,
quan el nen va cuidant,
cofoia: tracta amb tendresa,
el que és feble i delicat.

Molta estima li té ella,
a l’infant de ses entranyes;
tenint-lo a la falda seva,
amb ses mans, li fa manyagues.

Quina escena més joliua
és contemplar mare i fill,
ja que sense parlar es diuen
el que parlant no es pot dir.

Joiós, doncs, és veure’ls jugar,
més quan el petit té gana:
sense ningú d’ells parlar,
ella dóna el pit i ell mama.

I no ens descuidem del pare,
té un quefer molt important,
no tan sols per a la mare,
sinó també per a l’infant.

Puix si, amb ell, no s’hi compta,
entre els dos un buit hi haurà,
perquè l’amor d’espòs i pare,
doncs també els mancarà.



Pep Ventura (l'autèntic)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada